5. Fira d'art conceptual on allò que es pot arribar a comercialitzar serien elements propis de la pròpia execució i desenvolupament de l'esdeveniment, quant a residus del seu funcionament (evidentment només en cas que algun dia arribés a despertar interès). Seria una conseqüència previsible de la consecució reeixida del sentit 4, sent aquesta una condició de possibilitat del present punt i una fuga de la restricció suggerida al punt 3. D'aquesta manera s'aconseguiria que els principals productes/mercaderies de la Fira fossin els seus residus comercialitzables del fenomen conceptual. Es prendran mesures per intentar monopolitzar qualsevol possibilitat d'expressió residual de les activitats de la fira, i evitar tot fetitxisme innecessari i competència (en pla mafiós però per una bona causa).

6. Exposició dart conceptual. No és clar que hi hagi vendes, el que sí que és segur és que hi haurà exposició. En aquest sentit, com a mínim seria una exposició i exhibició d'art, llevat que hi ha peces que potencialment es poden comercialitzar, estant disponibles per a la venda (les que siguin susceptibles de comercialització, que no ho són totes, atesa la seva naturalesa immaterial). És a dir, és una exposició d'art conceptual que, malgrat entorpir enormement qualsevol operació transaccional, pot acabar eventualment fructificant en vendes (en cap fira d'art es garanteix que l'exposició d'obra acabi fructificant en vendes, però en aquest cas hi ha una mena d’anòmal autoboicot contra la comercialització d'obres, que hauria de ser la finalitat principal de tota fira d'art normal, i així es dificulten les vendes a propòsit).