És la fira d'art més anticomercial del món.

Però no és una exposició i ja.

Si és una fira és perquè el comerç hi és latent.

I el comerç necessita objectes per poder canviar.

Com que és una fira d'art conceptual, hi ha d'haver objectes (per la part de “fira”), i aquests objectes han de ser conceptuals, principalment conceptuals, o derivar fonamentalment de conceptes.

També cal esperar que de la pròpia Fira d'Art Conceptual se'n derivin objectes, encara que sigui a manera de residu de la pròpia activitat de l'esdeveniment. Si la fira pot aconseguir ser considerada en si mateixa com una obra intensament conceptual, aquests objectes residuals podrien arribar a adquirir la categoria d'objectes artístics de caràcter conceptual. Però per això s'ha de produir alguna estela, detritus o residu, que es pugui arribar a comercialitzar eventualment, en un futur, perquè realment puguin fructificar com a obres d'art.

De tota manera, seria una cosa sinistra freudiana [1]i no l'escenari central, però quelcom que amb l'art conceptual primari (el que ja ve produït i que és reprès, com són els ready-made duchampians) pot passar.

[1] Allò estrany i inquietant, allò que es va haver de mantenir ocult, secret, però que va quedar manifest; allò que sent familiar o havent estat objecte de familiarització i existir discretament, sense cridar l'atenció pel que és, es revela com a estrany, inquietant, amenaçant.